Dos anys de treball

Fa més de dos anys vam veure començar a gestar un projecte esperat pel col·legi. El fet d’assumir que ens concertaven els estudis de Batxillerat, va suposar el principi d’una tasca que, a hores d’ara, veiem pràcticament definida. Una treball de centre on el professorat es preparava de valent i rebia un alumnat innocent, desconcertat i, si més no, encuriosit pel que aconseguiria a la fi.

Després de l’autorització del concert, ens vam trobar amb els terminis de matrícula que ja havien començat a complir-se. Aquest fet, va produir que molts alumnes es replantejaren els centres que havien estat triant al llarg de 4t d’ESO. Finalment, vam comptar amb una classe de 35 pioners que ens van oferir el seu suport i encetàrem el 1r de Batxillerat.

El primer curs va començar amb el missatge repetitiu dels docents: Ja veureu quan arribe la prova PAU. Encara que resultara pesat escoltar a tota hora la mateixa cançó, era necessària ja que, no només era una novetat per a l’alumnat sinó també, per al professorat. També es disposava com a novetat d’unes instal·lacions noves i ben condicionades, per a impartir el nivell que s’havien proposat. El curs transcorregué sense cap disbauxa i amb la participació de les activitats que confegeixen el caràcter de centre. Quedava palès així, que no es pretenia simplement enriquir el fet acadèmic, sinó reforçar l’aprenentatge en valors que caracteritza el nostre col•legi. L’alumnat va gaudir d’un ventall d’assignatures que preparaven el seu futur universitari i que creaven unes noves expectatives. Hi havia ànims per superar un curs, que es veia difícil, la qual cosa és lògica i coherent, i es feia una nova senda per preparar el camí cap a l’últim graó: el 2n de Batxillerat.

El 14 de setembre de 2011 començàvem un curs nou i definitiu. La classe de 2n pujava les escales amb la nova promoció de 1r, per conèixer com esdevindria el dia i la resta de les classes que els esperaven. Una vegada més, es trobaren amb una remesa de professorat impacient per començar i aguaitar totes les novetats que venien pautades des de la universitat. Diversificàvem les matèries i oferíem noves optatives, tant en valencià com en anglès, com requereix una societat amb aspiracions de plurilingüisme. La tria de delegats va estar d’allò més senzilla perquè ja es perfilaven unes consecucions de maduresa, que ben plegat s’havien adquirit a força d’ensenyament i aprenentatge. A mesura que avançava el curs, les famílies ens van indicar que l’alumnat estava rendint com mai en la vida i es perfilava així una aula farcida d’interès que ens gratificava de bon grat.

A meitat de curs l’alumnat va començar a organitzar el final de curs i a preguntar quin dia faria el centre el seu primer comiat de batxillerat. Lliuràrem la data per al dia 25 de maig. El delegat i la subdelegada s’encarregaren de redactar una carta d’acomiadament que resumiria tot allò viscut al llarg dels dos últims anys i també de tota una vida acadèmica al col•legi. Quan va començar l’acte, es va donar a cada alumne una beca a mode de banda que lluirien al llarg de l’eucaristia. Un acte excepcional que va comptar amb el discurs d’un magistrat d’excepció que ens va reforçar a tots quines eren les claus per a aconseguir el futur desitjable. Després, i com a colofó de l’acció de gràcies, van donar pas a la lectura de la carta de la classe de 2n de Batxillerat. El moment va estar inoblidable i ens va fer sentir realment orgullosos del conjunt d’alumnes que tenim. Algunes de les participants del cor d’alumnes ens van comentar que desitjaven arribar a 2n de batxillerat per viure el moment que van relatar els delegats. I la capella surava amb les cares mullades de llàgrimes dels assistents emocionat s en un esdeveniment marcat.

La congregació va acabar la celebració amb un còctel digne de menció per la qualitat i la cura amb la qual es va preparar. Però no s’acaba ací la celebració. L’alumnat va reservar una sala del restaurant d’un conegut hotel per fer un sopar de comiat amb el professorat que s’adherira a l’acte. Cal dir que en la vida ens esperàvem un final de festa com aquell: ens van rebre amb un aperitiu de benvinguda i quan va arribar el moment, l’alumnat va entrar primer a la sala per rebre el professorat dempeus i amb aplaudiments. Ni ens ho imaginàvem ni ho podíem creure. Tot preparat minuciosament i triat per a un moment ple de detalls.

2n de Batxillerat s’acaba, com es volia, amb la realització de les proves PAU. Però sobretot, s’acaba amb la realització personal d’unes persones que s’han format per rebre un futur del qual ens sentim orgullosos. Una enhorabona en hora bona. 

Aquesta empremta quedarà gravada a foc en tots nosaltres, en tot el centre, perquè hem après uns d’altres i podem dir ben clar que ens sentim ben satisfets d’aquell alumnat que va apostar per nosaltres tant com nosaltres apostàrem per ells.

Centro colaborador UCV

Empresas colaboradoras FCT

Compucenter
Dynos - TIC Soluciones
Doctor PC
APP C/ Cuenca
Grim Sistemas
Fundación Hospitales NISA
Gallego Telecomunicaciones
RAMDAC Informática
Hospital General Universitario
Optimiza Tecnología
CIPF: Centro de Investigación
APP C/ Quart
Ayuntamiento de Alboraya
excelencia +400